La malnutrició crònica afecta 178 milions de nens a tot el món, segons Save the Children

L'organització humanitària Save the Children ha advertit avui que la malnutrició crònica afecta 178 milions de nens a tot el món i és la causa d'"un terç de totes les morts infantils a escala mundial". Alhora, ha assegurat que "amb només 167 euros" es podria proporcionar aliment adequat a un nen afamat en els dos primers anys de vida i "protegir el seu cervell i el seu organisme de danys permanents com a conseqüència de la fam".
Més de 178 milions de nens i nenes pateixen actualment malnutrició crònica, causa d'un terç de totes les morts infantils a escala mundial, ha afirmat l'ONG amb motiu de la cimera que, des d'aquest dilluns pasat, celebren a Roma els líders mundials per tractar sobre la crisi global d'aliments. Això vol dir que més de 25.000 nens i nenes perdran la vida per causes relacionades amb la malnutrició durant els tres dies que dura la cimera de Roma sobre l'alimentació.
L'ONG ha presentat l'informe 'Fam de canvis', en què s'assenyala que "amb només 27 cèntims d'euro al dia" és possible evitar que "la malnutrició segueixi causant danys irreversibles al cervell i l'organisme dels nens i nenes durant els seus primers dos anys de vida", un període en què, adverteix el document, si no es prenen accions durant els dos primers anys de la vida del nen, "els efectes de la malnutrició són permanents".Segons Save the Children, "167 euros representa el cost mitjà de proporcionar una intervenció que inclou promoció de la lactància materna, suplements de micronutrients, tractament infantil per a la malnutrició d'emergència en els vuit països on es concentren la meitat dels nens i nenes famolencs". "Tot i això, la quantitat que gasten els Governs dels països rics en nutrició és significativament inferior.
Com sempre, dir que en aquests casos el que podem veure és que amb l'ajuda de tots, i si tots participessim i pensesim una mica amb els altres, i no només amb nosaltres mateixos, podríem solucionar problemes com aquest, salvar vides d'aquests nens sería algu molt bonic i no és molt complicat peró en la societat on vivim ara, deixar un luxe, o alguna cosa que no necessitem per res és molt difícil, primer som nosaltres, desprès nosaltres i desprès potser els altres...





info de: www.europapress.cat/societat

atenció a Kivu.

Kivu Septentrional, és una província de la Republica Democràtica del Congo, que degut a la seva pobresa i a la guerres en les que es veu involucrat dins de l'Africa, hi podem trobar moltes violacions als drets dels infants. Aquesta provincia, es troba en que molts infants estàn baixos de defenses i que degut a la falta d'higiene, alimentaciò... es veuen afectats per moltes malalties que poder es reduirien molt si es cobrissin les necessitats bàsiques dels infants i de la resta de la poblaciò. Però això no és tot, ens trobem també en que els infants que estàn sans no poden tampoc, disfrutar de la seva infància ja que sòn agafats per l'exercit i obligats a ser entrenats per quan hagin d'anar a la guerra. Aquí podem veure que aixó no està bé, peró el que hem d'aconseguir és que ells també es donin compte i fer tot el possible perquè s'acabi aquesta violació doble que s'està sofrint en aquesta provincia africana.

augmenten els casos de agressions

Durant aquesta setmana per la televisió s'ha dit molt que hi ha un augment per el que fa a agressions de menors cap a altres persones. Inclús s'ha pogut sentir que una de les altres coses que ha qugmentat, ja no és el fet de que s'agradeixin entre menors, sinó que s'ha afirmat que ha augmentat l'agressió cap a altres persones, inclús cap als pares. Es diu que la violéncia està en augment, que cada cop més els joves la utilitzen, que per alguns ja forma part de la diversió del cap de setmana. Aixó ens permet veure que alguna cosa estem fent malament, la culpa com sempre no sabem dir de qui és i diem que hi ha casos i casos, que cada menor és un mon peró alguna cosa hem de fer per aconseguir que la violéncia deixi de ser part d'aquests. No hi ha un métode que puguem seguir en tots els casos, un manual, peró si que si aprenem a posar límits als menors, a ensenyar a respectar als altres... estarem fent un petit pas, però potser el problema és que les persones encarregades de posar aquests límits no en saben, o pensen que aquests límits fan que tornem al passat, i no és així, sense quests límits mirem com va la cosa, després mirem al menor i per acabar pensem qué volem, la decissió no és cosa nomès del menor, l'adult tambè participa. Ell no és l'únic culpable.